Plany el mar
En esta ocasión queremos compartir con vosotros una emotiva canción de Joan Manuel Serrat que hace poco nos envió una colaboradora de QU4TRE, consultoria ambiental. La canción Plany el Mar (lamentos al mar), narra el triste estado de nuestros mares, y por ende, de nuestras costas.
Plany al mar
Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures (ai, qui ho diria…!) ha estat el mar.
Mireu-lo fet una claveguera. Mireu-lo anar i venir sense parar.
Sembla mentida que en el seu ventre es fes la vida. Ai, qui ho diria sense rubor!
Mireu-lo fet una claveguera, ferit de mort.
De la manera que el desvalijen i l’enverinen, ai, qui ho diria, que ens dóna el pa!
Mireu-lo fet una claveguera. Mireu-lo anar i venir sense parar.
¿On són els savis i els poderosos que s’anomenen (ai, qui ho diria!) conservadors?
Mireu-lo fet una claveguera, ferit de mort. Quanta abundància, quanta bellesa, quanta energia (ai, qui ho diria!) feta malbé!
Per ignorància, per imprudència, per inconsciència i per mala llet. Jo que volia que m’enterressin entre la platja (ai, qui ho diria!) i el firmament!
I serem nosaltres (ai, qui ho diria!) els qui t’enterrem.
Illot de Biicudrell, Es Migjorn Gran, Menorca
Creemos que vale la pena escucharla y reflexionar sobre su futuro y el nuestro.
Esperamos que sea de vustro agrado
Gràcies per s’enllaç. M’ha agradat molt sa cançó i gens que sigui tan antiga i a la vegada tan actual. Creu-me que no n’aprenem ni n’aprendrem mai…
Gracies pel comentari,
La veritat és que aquests dies m’ha arribat molt endins aquesta cançò, i he trobat adient compartir-la, meam si aprenem un poquet dels errors.
Xisco
Carai, ara mos posam romàtics…!
És molt polida aquesta cançò. En Serrat explica als concerts que la va escriure com a “continuació reivindicativa” de sa cançó Mediterráneo.
Salut,
Com va Xisco?
Homo! sa veritat és que la mar tampoc està per tirar cohets, però una
altra cosa és que en Serrat s’inpiri amb la zona costanera de davant
Barcelona. No m’extranya que faci vomitera!!!
i té 24 anys !!!
la coneixía i ja aleshores el mar davant barna donava pena.
El mediterrani no deixa de ser un llac una miqueta més gran i tots els fems s’estan escampant per tot. Contradint al Sr. Balaguer (amb tots els respectes) també a Menorca hi ha dies que fa plorar i en tenim proves, tantes com en vulgui.
No deixis de ser tant “especial”, et fa diferent !, no més bo, ni més dolent, eh? es fantàstic apendre dels teus coneixements de primera mà.
Gracies per totes les teves explicacions, amb el temps seré capaç de revertirles en benefici pròpi. Salut i visca el konset.to.
Moltes gràcies pel comentari
Tens raó, Barcelona no deixa de ser una part més de la medirterrània, i aquí patim l’embast de les nes per tot arreu, i podem observar d’on ve tot.
Que hi farem….
Aclaració doncs sembla una cosa que no es, en benefici pròpi vol dir en benefici de la feina que fem plegats. El konset.to !!
¿Porqué se permitio en Menorca tirar los desechos de las depuradoras de Alayor a Calan Porter?